Aquella nit, a dos quarts de deu, Tom i Sid foren enviats al llit com de costum. Digueren les pregàries, i Sid aviat hagué trencat el son. Tom jeia tot despert i vigilava amb neguitosa impaciència. Quan li semblà que ja era gairebé a trenc de dia, sentí que el rellotge sonava les deu. N'hi havia per desesperar-se. S'hauria bellugat i remenat com els seus nervis li demanaven, però tenia por de despertar Sid. Jagué, doncs, d'allò més quiet i mirant en l'aire, dins l'ombra. Tot era bròfegament silenciós. Aviat començaren a brollar del silenci sorolls apenes perceptibles, que anaven prenent cos. El tic-tac del rellotge esdevingué sensible. Vells prestatges es posaren a cruixir misteriosament. Els graons carriquejaren vagament. Sens dubte, hi havia esperits en campanya. Un ronc acompassat venia sordament de la cambra de la tia Polly. I aleshores començà el xerric enujós d'un grill que cap inventiva humana hauria pogut localitzar. Després vingué el so acompassat i espectral d'un corc, a la paret que hi havia a la capçalera del llit: allò volia dir que els dies d'algú eren comptats. Després l'udol d'un gos llunyà muntà en l'aire de la nit, i fou respost per un udol més vague d'una distància més remota. Tom es trobava a l'agonia. A la fi romangué satisfet que el temps s'hagués exhaurit i l'eternitat s'inaugurés; i començà, a desgrat seu, a ensopir-se; el rellotge cantà les onze, però ell no les sentí. I després comparegué, mesclat amb els somnis a mig formar, un miol sobiranament melangiós. Una finestra veïna que s'obria el trasbalsà. Un crit de: -Ala, brètol!- i el patapam d'una ampolla buida contra el darrera del cobert de fusta de la seva tia el desvetllaren del tot, i al cap d'un minut estava abillat i fora de la finestra, i s'arrossegava per la teulada de la golfa a quatre grapes. Miolà amb precaució una o dues vegades, tot fent via. Després saltà a la teulada del cobert, i d'allà a terra. Veu's allí Huckleberry Finn amb el gat mort. Els nois partiren i desaparegueren en la tenebror. Al cap de mitja hora calcigaven l'alt herbam del cementiri.
那天晚上９点半钟，汤姆和希德就像平常一样被吩咐上床睡觉，他们做完祷告，希德很快就睡着了。汤姆没有睡着，他躺在床上，不耐烦地等着。他似乎觉得天快要亮时，才听到钟敲了十下！这太令人失望了。他很想顺应神经的要求，翻翻身，动一动，可是他害怕吵醒希德，于是他一动不动地躺着，两眼直愣愣地盯着黑咕隆咚的夜空。万籁俱寂，阴森可怕。后来在那一片寂静中，有一点小小的，几乎听不出来的动静渐渐地大了起来。只听到钟摆滴嗒滴嗒在响。那些老屋的屋梁也神秘地发出裂开似的声响。楼梯也隐隐约约，吱吱嘎嘎在响。很明显是鬼怪们在四处活动了。从波莉姨妈卧室里传来一阵匀称的、沉闷的鼾声。这时一只蟋蟀开始发出一阵令人心烦的唧唧的叫声，而人们却根本弄不清楚它在什么地方。接着床头的墙里有一只小蛀虫发出一阵阴森可怕的踢嗒声，这声音使汤姆吓得心惊胆跳——这似乎意味着某个人的日子不多了。然后远处有一只狗嗥叫起来，这叫声在夜晚的上空震荡，与远处的隐隐约约传来的狗叫声相呼应着。汤姆简直难受极了。最后他认定时间已经停住了，永恒已经开始了。他不由自主地打起盹来，钟敲了十一下，但是他没有听见。后来在他迷迷糊糊、似睡非睡的状态中，从外面传来一阵非常凄惨的猫儿叫春的声音。一个邻居打开窗户，声音惊动了他。一声“滚！你这瘟猫！”的骂声和一只空瓶子砸到他的姨妈的木棚小屋上的破碎声使他完全清醒过来，片刻工夫，他便穿带好衣帽，从窗户出来，爬行在屋顶上。他一边爬，一边小心谨慎地“咪呜”了一两次；然后纵身一跳，上了木棚小屋，再从那跳到地上。哈克贝利·费恩早已等候在那里，手里还拿着他那只死猫。接着两个孩子一起消失在黑暗中。半小时之后，他俩就穿行在坟地里的深草丛中。
Era un cementiri de la vella mena ponentina, damunt un turó, a vora d'una milla i mitja del poblet. El vorejava un clos atrotinat, fet de taulons, que unes vegades es decantava cap enfora i altres cap endins, però mai no romania test. Herbei i herbotes envaïen tot el cementiri. Totes les velles tombes eren ensorrades. No hi havia una làpida enlloc. Fustes de cim arrodonit, menjades de corcs, feien tentines damunt les tombes, cercant decantades un puntal, i no trobant-ne cap. Allò de «Consagrat a la memòria de...» i així per l'estil, hom ho havia pintat en el seu temps, però hom ja no hauria pogut llegir-ho en el major nombre d'elles, ara, baldament hi hagués hagut més llum.
这是一个西部的老式的坟地，座落在离村子大约一英里的半山上。坟地周围有一道歪歪斜斜的木板栅栏，有些地方往里倒，有的地方往外斜，总之，没有一个地方是笔直的。整片墓地杂草丛生，所有的旧坟都塌陷下去，坟上连一块墓碑都没有。圆顶的、虫蛀的木牌子无依无靠，歪歪倒倒地插在坟墓上。这些牌子上曾经写有“纪念某某”之类的字样，即使现在有亮光，大多数已无法再辨认出来。
Un oratjol desmaiat gemegava entre els arbres, i Tom tingué por que fossin els esperits dels morts planyent-se d'ésser destorbats. Els nois enraonaren poc, i només que en una veu que no s'afigurava, perquè l'hora, i l'indret, i la difosa solemnitat, i el silenci oprimien llurs esperits. Trobaren el nou munt alterós que cercaven, i s'aconductaren sota la protecció de tres oms poderosos que creixien aflotonats a unes quantes passes de la tomba.
一阵微风吹过树林，发出萧瑟声响，汤姆担心这可能是死鬼们在抱怨有人来打搅了他们。两个孩子很少说话，就是说也只敢悄悄地说，因为此时此地，到处是一片肃穆和寂静，令人压抑。他们找到了要找的那座新隆起的坟。在离坟几英尺内的地方，有三棵大榆树长在一起，于是他们就躲在那里。
Esperaren en silenci una estona, que els semblà ben llarga. La queixa d'una òliba llunyana era l'únic so que trencava el silenci de mort. Les reflexions de Tom li anaven esquifint el cor. Havia d'enraonar, fos com fos. Així és que digué, en un murmuri:
他们静静地等了似乎很长一段时间，除了远处猫头鹰的叫声外，周围是一片死寂。汤姆被闷得受不住了，他必须打破沉默开口谈点话，他低声问道：
-Hucky! Creieu que els morts se n'agraden que nosaltres siguem aquí?
“哈奇，你相信死人愿意我们到这儿来吗？”
Huckleberry zumzejà:
哈克贝利低声说：
-Em plauria de saber-ho. És una cosa que corprèn: oi?
“我问谁呢？这里肃静得令人害怕，是不是？”
-Ja ho crec!
“是啊。”
Després hi hagué una considerable pausa, durant la qual els minyons examinaren interiorment la matèria. Després Tom murmurà:
有好一阵子他俩没作声，各自都在心里想着这件事。之后汤姆又悄悄地说：
-Escolteu, Hucky: que compteu que ens sent parlar, Hoss Williams?
“喂，我说哈奇——你知道霍斯·威廉斯听见我们讲话吗？”
-És clar que sí. Si més no, el seu esperit.
“那当然喽。至少他的阴魂能听见。”
Tom, després d'una pausa:
汤姆停了一会才说：
-Em plauria d'haver dit el senyor Williams. Però no he obrat altrament per cap mala cosa: tothom li diu Hoss.
“我刚才提他时，要是带上‘先生’二字就好了。不过我从来没有不尊敬他。别人都叫他霍斯。”
-Un cos mort d'aquests, mai pot ésser massa exigent sobre la manera com un hom en parli, Tom.
“汤姆，议论死人时要特别、特别小心才对。”
Això creà un descoratjament, i la conversa finà de bell nou.
这句话犹如一盆冷水让汤姆扫兴，因此谈话就中断了。
Aviat Tom agafà el braç de son camarada i digué:
过了一会，汤姆抓住哈克的胳膊说道：
-Sst!
“嘘！”
-Què hi ha, Tom?- I s'arrambaren amb els cors palpitants.
“怎么啦，汤姆？”他们俩紧紧靠在一起，心嘣嘣直跳。
-Sst! Altra vegada! No ho sentiu?
“嘘！又来了！你没有听见吗？”
-Jo...
“我——”
-Veieu? Ara ho heu sentit.
“听！现在听见了吧。”
-Déu meu, Tom! Ja són aquí, ben segur. Què farem?
“哦，天啊，汤姆，他们来了，他们来了，真的！我们怎么办啊？”
-Poc ho sé. Creieu que ens llucaran?
“我不知道。你想他们会看见我们吗？”
-O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no haver vingut.
“哦，汤姆，他们像猫一样，晚上也能看见东西。我要是不来就好了。”
-Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres.
“啊，不要害怕。我想他们不会来找我们的麻烦。我们又没惹他们。我们只要一动也不动，他们也许根本不会发现我们。”
-Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una esgarrifança!
“汤姆，我是想不动。可是天啊，我浑身直发抖哩。”
-Escolteu!
“听！”
Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines respiraven. Un so apagat de veus surava per l'extrem més distant del cementiri.
两个孩子凑得很近，低着头，屏住呼吸。这时从远远的坟地那边传来一阵低沉的说话声。
-Vegeu! Mireu allí!- murmurà Tom. -Què és allò?
“瞧！瞧那！”汤姆小声说，“那是什么？”
-Foc del dimoni! O Tom! Això glaça.
“是鬼火。哦，汤姆，这太吓人了。”
Algunes incertes figures s'acostaren entre la fosca, tot gronxant una llanterna d'estany d'antiga mena, que clapava el sol amb innombrables antiqüeles de llum. Al cap de poc, Huckleberry zumzejà amb un calfred:
黑暗中，模模糊糊有几个影子走过来，一盏老式洋铁灯笼摇来晃去，地上被照得光点斑斑。哈克马上战战兢兢地说：
-Son els dimonis, ben segur. En vénen tres! En nom de Déu, Tom, estem perduts! Podeu pregar?
“肯定是鬼来了，我的老天爷呀，一共有三个！汤姆，我们死定了！你还能祷告吗？”
-Faré per manera, però no tingueu por. No ens faran cap mal.
«Em fico dins el llit per fer-hi un son seguit...»
“我来试试，不过你别怕。他们不会害我们的。现在我躺下睡觉，我——”’
-Sst!
“嘘！”
-Què passa, Huck?
“是什么，哈克？”
-Són homes! Un n'és, sinó els altres. Un d'ells fa la veu de Muff Potter.
“是人！至少有一个是人。那是莫夫·波特老头的声音。”
-Ca!... Voleu dir?
“不——那不是他的声音。”
-Faig juguesca de conèixer-la bé. No us remeneu ni us bellugueu. No és prou viu per a reparar-nos. Deu estar embriagat, com de costum, ben segur, aquest vell poca-pena del diastre.
“我敢打赌我没搞错，你得绝对保持安静。他没那么灵，不会看见我们的。可能又和往常一样喝醉了——这个该死无用的老东西！”
-Molt bé: estaré ben quiet. Ara n'estan lluny. No el poden trobar. Ara tornen a venir. Ara es cremen. Ara es refreden altra vegada. Es cremen un altre cop. Brasa viva! Aquesta vegada ho han ensopegat. Escolteu, Huck: conec una altra de llurs veus: hi ha Joe l'Indi.
“好吧，我一定保持安静。现在他们不走了。找不到他们了。这会儿他们又来了。现在他们来劲了。又泄气了。又来劲了。劲头十足！他们这回找对了方向。喂，哈克，我听出了另一个人的声音，那是印第安·乔。”
-Oi! Aquest mestís assassí! M'estimaria més que fossin dimonis, cent vegades! Per què deuen rondar?
“不错，是那个杀人不眨眼的杂种！我倒情愿他们都是鬼，鬼都比他们好得多。他们到这能打什么坏主意呢？
Els murmuris s'extingiren del tot, aleshores, perquè els tres homes havien arribat a la tomba, i romanien a unes quantes passes de l'amagatall dels dos minyons.
两个孩子全都止住，不再低语。这时那三个人来到坟边，站立的地方离孩子们藏身之处还不到几英尺远。
-Aquí és- digué la tercera veu. I son posseïdor alçà la llanterna, que mostrà la faç del jove doctor Robinson.
“到了。”第三个人说，提灯的人举起灯笼，灯光下现出的是年轻的医生鲁宾逊的面孔。”
Potter i Joe l'Indi portaven un baiard, amb una corda i un parell de pales al damunt. Deixaren en terra allò que traginaven, i començaren d'obrir la tomba. El doctor posà la llanterna al cap del lloc d'enterrament i avançà i s'assegué, amb l'esquena recolzada en un dels oms. Estava tan a prop que els minyons l'haurien pogut tocar.
波特和印第安·乔推着一个手推车，车上有一根绳子和两把铁锹。他们把车上的东西卸下来，开始挖墓。医生把灯笼放在坟头上，走到榆树下，背靠着一棵坐下来。树离得很近，两个孩子伸手就能碰到他。
-De pressa, mestres!- Digué en veu baixa.- La lluna podria eixir de cop i volta!
“挖快点，伙计们！”他低声说，“月亮随时都可能出来。”
Rondinaren una resposta, i continuaren cavant. Per algun temps no se sentí més soroll que el xarricar de les pales que descarregaven llur nolieig de terra i arena. Allò era ben monòton. Finalment, una pala topà amb el taüt, fent un so opac i de fusta, i al cap d'un o dos minuts els homes l'havien hissat damunt terra, al defora. Alçapremaren la tapadora amb les pales, tragueren el cos mort, i el rebotaren asprament per terra. La lluna es mogué darrera els núvols i mostrà sa cara esblaimada. El baiard fou endegat, i el cos mort posat al seu damunt, cobert amb una flassada, i fermat amb la corda. Potter es tragué un ganivetàs de molles i tallà el cap de la corda que penjava, i digué:
他们粗着嗓音应了一声后继续挖掘着。有一段时间，只能听到他们一锹一锹抛泥土和石子所发出的嚓嚓声响。那声音非常单调刺耳。后来有一把铁锹碰到了棺材，发出了低沉的木头声音。一两分钟后，那两个人就把棺材抬出来放在地上了。他们用铁锹撬开棺盖，把尸体弄出来，随便掀到地上。月亮从云朵后面钻出来，照着尸体那张苍白的脸。他们把车准备好，将尸体放上去，还盖上毯子，用绳子捆好它。波特拿出一把大弹簧刀，割断车上垂下来的绳头，说：
-Ara la cosa damnada està a punt, serra-ossos, i, o bé ens doneu cinc monedes més, o aquí roman.
“医生，这该死的东西现在弄好了。再拿五块钱，要不然就别弄走它。”
-Això és parlar!- digué Joe l'Indi.
“对，讲得对！”印第安·乔说。
-Ei! Què vol dir, això?- féu el doctor. -Heu demanat la paga per endavant, i us l'he donada.
“喂，我说，这是什么意思？”医生问道。“按你们要求，我事先已经给过你们钱了。”
-Sí, i heu fet quelcom més que això- digué Joe l'Indi, atansant-se al doctor, que ara estava de peu dret. -Em vau treure, fa cinc anys, de la cuina del vostre pare, on avia anat a demanar alguna menja, i vau dir que no hi havia anat per cap bé; i quan vaig fer saber que me la pagaríeu, baldament passessin cent anys, el vostre pare em tancà a la presò per rodamón. Us penseu que me n'he oblidat? Per alguna cosa tinc sang indiana. I ara us he arreplegat, i no teniu més remei que pagar: sabeu?
“不错，不过还远不止这些。”印第安·乔边说边走到已经站了起来的医生面前。“五年前的一个晚上，我到你父亲的厨房讨点吃的，你把我给赶了出来，你还说我到厨房去没什么好事；打那时起，我发誓：就是花上一百年的功夫，我也要摆平你。你父亲因我是盲流而将我关进牢房。你想我会善罢甘休吗？印第安人的血也不是白流的，现在你落到我手里，你得为此付出代价。”
Amenaçava al doctor amb el puny a la cara, en aquell moment. El doctor donà un cop sobtat, i estengué el mal home per terra. Potter deixà caure el ganivet i exclamà:
说到这，他已经开始在医生面前挥舞着拳头来威胁他。医生突然猛击一拳，将这个恶棍打翻在地，波特扔掉刀，大声喊道：
-Ei! No toqueu el meu lleopard!- I a l'instant següent s'havia agafat amb el doctor, i tots dos lluitaven amb màxima embranzida, afollant l'herba i esquinçant la terra amb llurs talons. Joe l'Indi saltà a son peu, amb els ulls encesos d'ira, arrabassà el coltell de Potter, i va arrossegar-se com un gat i acotant-se, dant una i altra volta als combatents, cercant una avinentesa. De sobte el doctor pogué romandre desempallegat d'una estrebada, agafà la feixuga fusta del capçal de la tomba de Williams, i amb ella atuí Potter en terra; i, al mateix moment, el mestís veié arribada la seva i enfonsà el ganivet fins el mànec en el pit del jove. Ell giravoltà i caigué en part damunt Potter, amarant-lo amb la seva sang; i en aquell punt els núvols esborraren el paorós espectacle, i els dos minyons, esparverats, fugiren a més córrer dins la fosca.
“嘿，你竟敢打我的朋友！”紧接着，他和医生扭打在一起。两个人拼命打起来，脚踩着地上的草，踢得泥土飞扬。印第安·乔迅速地从地上爬起来，眼里燃烧着怒火，抓起波特扔在地上的那把刀，像猫似的，弯着腰悄悄地在两个打架的人周围转来转去，寻找着机会。突然医生猛地把对手摔开，抓起威廉斯坟上那块重重的墓碑，一下子把波特打倒在地。与此同时，这个杂种乘机把刀子一下子全捅进了医生的胸膛。医生晃了晃就倒下去，身体搭在波特身上。波特被弄得满身都是血。这时乌云遮住了这可怕的惨相，那两个吓坏了的孩子在黑暗中连忙跑掉了。
Quan la lluna, ben tost, es mostrà de bell nou, Joe l'Indi romania damunt els dos cossos, tot contemplant-los. El doctor féu un murmuri inarticulat, i un llarg badall d'agonia o bé dos, i restà en silenci. El mestís botzinà:
不久，云层退去，月亮又露出了面，印第安·乔站在那两个人身旁，凝视着他们。医生咕咕哝哝地讲了些什么话，长长地喘了一两声气，然后就安静地死去了。那个杂种还说：
-Aquells comptes estan saldats, Déu us damni!
“那笔帐就算扯平了——你这该死的家伙。”
Després féu sos robatoris en el cadàver. Després posà el fatal ganivet en l'oberta mà dreta de Potter, i segué damunt el taüt malmenat. Passaren tres, quatre, cinc minuts, i aleshores Potter començà de moure's i de fer gemecs. Sa mà era closa damunt el ganivet: l'aixecà, hi pegà llambregada i el deixà caure amb una esgarrifança. Després s'assegué, apartant-se el cos mort, i el llucà, i després llucà a son volt confosament. Sos ulls toparen els de Joe.
接着他又搜去尸体身上的东西，然后他将那把杀人的刀放在波特张开的石手里，坐上了撬开的棺材。三——四——五分钟过去了，这时波特才开始动弹，并且呻吟起来。他的手握住了那把刀。他举起刀来瞥了一眼，随即打了个冷颤，刀落到了地上。接着他坐起身来，推开压着他的尸体，然后盯着它看了一会，又往周围望了望，心里感到迷惑不解。他的目光碰到了乔的目光。
-Senyor! Còm ha estat això, Joe?- demanà.
“天啊，这是怎么回事，乔？”他说。
-És un brut negoci- digué Joe sense bellugar-se.
“这事糟糕透了，”乔动也没动地说，
-Per què ho heu fet?
“你干吗要这样干？”
-Jo! I què he d'haver fet!
“我！我可没干这事。”
-Ei! El parlar així no us en llevarà pas la culpa.
“听着！这你怎么能赖掉呢。”
Potter tremolà i s'esblanqueí.
波特吓得直抖，脸色变得煞白。
-Em pensava que estava serè. No havia d'haver fet beguda aquesta nit. Però encara la tinc al cap, pitjor que quan vam començar la feina. Sento un desori! Amb prou feines puc recordar-me de res. Digueu-me, Joe (de bo de bo, ara, vell company): ho he fet jo? Joe, mai no m'havia passat pel magí; per la meva ànima i la meva honor que mai no m'hi havia passat, Joe. Digueu-me, Joe, còm ha estat. Oh! Esglaia! I ell tan jove i que prometia tant!
“我认为我会醒酒的，今晚我本不想喝酒，可是现在脑子里还是糊里糊涂的，比我们来这儿的时候还厉害。我现在昏昏沉沉，几乎回忆不起来任何事情。告诉我，乔，伙计，说老实话，是我干的吗？乔，我根本不想那样干。天地良心，我根本不想那样干，乔，告诉我这是怎么回事？乔？哦，这太可怕了——他这么年轻有为，前途远大。”
-Ves, estàveu barallant-vos, i ell us va dar una patacada amb la fusta de la tomba, i vau caure d'allò més pla, i després us aixecàreu, tot fent tentines i giravolts, i vau aferrar el ganivet, i l'hi vau apuntalar, mentre ell us ajustava una altra manyagueria que feia feredat. I aquí heu estat jaient fins ara, mort com un tascó.
“嘿，就是你俩扭打起来了，他用墓碑牌子砸了你一下，你就被砸叭下了。接着你爬起来，晃晃悠悠地站不稳，就这样，你一把夺过这把刀，一下子捅进他的身体。这时候他又狠命地给了你一击，于是你就躺在这儿，像死过去一样，人事不省，一直躺到现在。”
-Oh! No sabia el que em feia. Que em mori aquest mateix minut, si ho sabia. Tot era cosa del whisky i l'exaltació, em penso. Mai a la vida no havia usat una arma, Joe. He tingut batusses, però mai amb armes. Tothom us ho dirà. Joe, no en cantéssiu res! Digueu que no en cantareu res, Joe: això és ésser un bon amic. Sempre us he tingut estimació, Joe, i he estat al costat vostre. No us en recordeu? No ho cantareu: veritat, Joe?- I la pobra criatura caigué de genolls davant l'estòlid assassí, i ajuntà les mans imploradores.
“啊，我一点也不知道我都干了些什么。要是我当时清醒的话，我情愿马上就死掉。我想这都是因为威士忌在作怪，当时又很冲动。乔，我从前还没有用过凶器。我跟人打过架，可是从来没使过凶器。这一点人们都知道。乔，这事你可别说出去！乔，你说你不会说出去，这才够意思啊。乔，我向来都喜欢你，也总是站在你一边的。你难道忘记了吗？乔，你不会讲出去的，对不对？”于是这个可怜的家伙，双手合掌，祈求地跪倒在那个残忍的凶手面前。
-No: sempre heu estat recte i lleial amb mi, Muff Potter, i no us aniré pas a l'encalç. Ja veieu: això és la més gentil cosa que un hom pugui dir.
“对。莫夫·波特，你一向待我不错，我不会对不起你。怎么样，我这样说算是公平合理吧。”
-O Joe! Sóu un àngel! Per molt que visqui sempre us beneiré fins al darrer dia!- I Potter començà de plorar.
“啊，乔，你真是慈悲心肠。我要祝福你一辈子。”波特开始哭起来。
-Bé, bé: ja n'hi ha prou, d'això. Ja no és temps de somicar. Aneu per aquell camí, i jo aniré per aquest. Espavileu-vos, ara, i no deixeu cap pista darrera vostre.
“哦，得了，不要再说了。现在不是哭鼻子的时候。你从那边走，现在就动身，别留下任何脚印。”
Potter emprengué un trot que ràpidament es convertí en correguda. El mestís romangué sotjant-lo, i murmurà:
波特开始还是小跑，很快就大跑起来。那个杂种站在那儿，看着他的背影，自言自语地咕哝道：
-Si està tan estovat per la pallisa i tan embriagat del rom com en té l'aire, no pensarà en el ganivet fins que sigui tan lluny que ja tingui por de tornar per aquesta banda. Cor de pollet!
“他挨了一击，酒也没醒，瞧他那样，八成想不起来这把刀了。就算想他起来，他已经跑出去有十里八里的了。他一个人是不敢再回到这里来取刀的——这个胆小鬼。”
Dos o tres minuts després, l'home assassinat, el cadàver embolcallat en la flassada, el taüt sense tapadora i la tomba oberta romanien sota l'única inspecció de la lluna. El silenci, aiximateix, era altra vegada absolut.
两三分钟后，只有月光照着那个被害的人，那个用毯子裹着的尸体，那个没有盖上盖子的棺材，还有那座挖开的坟墓。一切又恢复了平静。