Hi havia hagut quelcom, en l'estil de la tia Polly quan besà Tom, que dissipà sos atuïments i el féu altra vegada àgil de cor i feliç. Anà cap a l'escola, i tingué la sort de topar Becky Thatcher al cap de Meadow Land. Ell sempre es captenia com el cor li deia. Sense un instant de vacil·lació, corregué envers ella i digué:
波莉姨媽吻湯姆的時候，態度有所變化，所以湯姆馬上感到振作起來，心情輕鬆愉快。他上學去了。半路上在草坪巷口，他有幸碰上了貝基·撒切爾，他現在情緒好了，所以態度也來了個一百八十度大拐彎。於是他毫不猶豫地跑上前去說：
-He obrat molt roïnament, avui, Becky, i em sap greu. Mai més, mai més no tornaré a ésser d'aquella manera, mentre visqui. Tornem a ésser amics, si us plau. No voleu?
“貝基，我很抱歉，今天那樣做實在對不起人。你放心，就是死了，我也不會再那樣了。我們和好吧！”
La noia es deturà i el mirà a la cara, menyspreadora.
貝基停下腳步，一副鄙視的樣子盯着他。
-Agrairé que us reserveu per a vós mateix, senyor Tomàs Sawyer. Mai més no us tornaré a parlar.
“托馬斯·索亞先生，你自己好自為之吧，我這先謝謝你了。我不會再跟你講話的。”
Redreçà el cap i seguí la seva via. Tom romangué tan atarantat, que no tingué presència d'esperit ni per a dir: -Quí se'n tira cap pedra al fetge, senyoreta Lluïda?- fins que el temps escaient per a dir-ho fou passat. Així, doncs, va callar. Però estava bellament irat, tanmateix. Anava d'allò més abaltit pel camp de l'escola, tot desitjant que ella fos un noi, i imaginant còm l'hauria pataquejada si ho hagués estat. Al cap de poc l'escometé i digué, en passar, un mot garfidor. Ella n'udolà un altre per resposta, i la irada ruptura fou completa. Sembla a Becky, en son abrandat ressentiment, que amb prou feines podia esperar que l'escola s'obrís: tan impacient estava de veure Tom fuetejat pel llibre de lectura malmès. Si havia tingut alguna morosa noció de desemmascarar Alfred Temple, l'ofensiva de Tom la hi havia treta del cap, absolutament.
說完，她昂起頭走了。湯姆一下子被說懵了，等他轉過神來要反駁一聲“去你的吧，自以為是小姐”時，為時已晚。他雖然沒說什麼，卻窩了一肚子的火。他沒精打采地走進校園，心裡想貝基要是個男孩子，他非得很很地揍她一頓不可。兩人在隨後的相遇中，湯姆說了句刺耳的話就走了，貝基也回敬了一句，這一下兩人算是徹底地決裂了。盛怒之下，貝基想起了湯姆書上的墨水，她好像急不可耐，盼望着湯姆早一點受到懲罰。她本來還有點猶豫不決，說不定還想要揭發那是阿爾弗雷德·鄧波爾干的壞事，可湯姆那句刺耳的話一下子打消了貝基的這個念頭。
Pobra noia! Poc sabia que de pressa s'anava acostant a un trencacolls ella mateixa. El mestre, el senyor Dobbins, havia arribat a la tardor de la vida amb una ambició insatisfeta. El més afalagat de sos desigs era ésser doctor, però la pobresa havia decretat que no passaria de mestre d'escola rural. Cada dia treia un llibre misteriós del seu pupitre, i s'hi corfonia totes les estones que les classes no cantaven les lliçons. Servava el llibre amb pany i clau. No hi havia bergantell a l'escola que no es morís de ganes de dar-hi una llambregada; però no n'hi havia avinentesa. Cada noi i cada noia tenien una teoria sobre la natura d'aquell llibre; però no hi havia dues teories iguals, i no hi havia manera d'establir els fets del procés. I vet aquí que, quan Becky passava vora el pupitre, veí de la porta, reparà que la clau era al pany! El moment era preciós. Mirà a son voltant, veié que estava sola, i a l'instant següent tenia el llibre a la mà. La coberta amb son títol Anatomia, del Professor Daixonses, no era de cap esclariment per a la seva intel·ligència; així és que començà a girar les pàgines. De cop i volta arribà a una làmina bellament gravada i colorida: una figura humana. En aquell moment una ombra caigué damunt la pàgina, i Tom Sawyer passà la porta i donà un cop d'ull a la imatge. Becky pegà aferrada al llibre per tancar-lo, i tingué la malaventura d'esquinçar la pàgina il·lustrada fins a la meitat. Tirà el volum dins el pupitre, donà un tomb a la clau, i trencà el plor, de tan avergonyida i vexada:
真是個可憐的姑娘，她就要大禍臨頭，自身難保了卻一無所知。他們的老師，杜賓斯先生，雖然已到而立之年卻心願未了。他最熱衷于當醫生，可是貧窮卻注定了他當不了別的美差，只能做一名鄉村教師。他天天從講台裡拿出一本神秘的書，乘沒課要講的時候就潛心研讀。平常，他總是小心翼翼地把那本書鎖好。學校裡那些調皮的傢伙沒有一個不想看下那本神秘的書，那怕瞟一眼也好，可總沒有機會。至于那本書的內容，孩子們七嘴八舌，各抒己見，但都無法得到證實。講台離門不遠，貝基從旁邊走過時恰好看到鑰匙還在鎖孔上晃悠。這可是看一上眼的好機會，千載難逢。她環顧回周，發現沒有別的人在場，於是馬上拿起那本書，只見扉頁上寫着“無名式教授解剖學”幾個字。她沒看出什麼名堂來，於是就繼續往下翻。剛一打開下一頁，一張精製的彩色裸體圖立即映入眼帘。與此同時，湯姆·索亞從門口進來，一眼瞥見了那張圖。貝基一把抓起書想把它合上，可是不幸攔腰把那張圖撕了一半。她馬上把書扔進抽屜，鎖上鎖，又羞又惱地大哭起來。
-Tom Sawyer, ja no podeu ésser més roí! Lliscar damunt una persona i espiar el que ella mira!
“湯姆·索亞，你真卑鄙，偷看別人，還偷看人家正在看的東西。”
-Còm podia saber que miréssiu res?
“我怎麼知道你在看什麼東西呢？”
-Vergonya us en hauríeu de donar, Tom Sawyer! Ara ho anireu a espiar; i (ai, pobra de mi!... ai, pobra de mi!) seré fuetejada, i mai no m'havien fuetejat, a l'escola!
“湯姆·索亞，你應該感到害臊。你會告發我的，這下我該怎麼辦才好呢？我要挨鞭笞了，我可從沒挨過鞭笞呀！”
Després donà un cop en terra amb el peuet, i digué:
接着她跺着小腳說：
-Sigueu tan roïnot, si això us fa plaer! Jo sé una cosa que ha de passar. Espereu, i veureu. Oiós, oiós, oiós!- I es precipità enfora del casal amb una nova explosió de sentiment.
“你想耍卑鄙，那就隨你的便！不過，你可要出事了。你等着瞧吧！可惡，可惡，真可惡！”接着，她一頓大哭，衝出了教室。
Tom romangué en silenci, bastant aturdit per aquest acarnissament. Tot seguit es digué:
湯姆被貝基劈頭蓋臉地說了一通，弄得他丈二和尚摸不着頭腦，他站在那裡不知所措。隨後，他自言自語地說：
-Quína curiosa mena de poca solta és, una noia! Mai no l'han apallissada, a escola!... Malvinatge! i què és, una pallissa! És ben bé de noia, això: tenen la pell prima i el cor de pollet. Bé, és clar que no n'hi diré res al vell Dobbins d'aquesta ximpleta, perquè hi ha altres maneres de fer-la anar llatina que no són d'aquesta roïnesa; però què se'n treu? El vell Dobbins preguntarà qui ha esquinçat el seu llibre. Ningú no contestarà. Aleshores farà allò de sempre: Demanar primer a un i després a l'altre; i quan arribi a la noia que ho ha fet, ho coneixerà, baldament ella no digui res. Les cares de les noies sempre les traeixen: no tenen gens de barra. I li ventaran pallissa. Bé, és un pas ben estret per Becky Thatcher, perquè no té sortida per cap banda.
Tom rumià la cosa una estona més, i en acabat afegí:
-Molt bé, tanmateix: a ella li plauria de veure'm en un trencacoll així: doncs, que sirgui ella!
“女孩子真是傻得出奇。說什麼從來沒挨過鞭子打！呸！哪有這回事！挨打算不了什麼！女孩子就是這樣——臉皮薄，膽小如鼠。不過，我當然不會把這事向杜賓斯老頭講。要想和她算帳，方法有的是，用不着幹這種告密的勾當。可那又怎麼樣呢？杜賓斯老頭照樣會查出來是誰幹的。他問下書是誰撕的，沒人答應。於是他會接照老習慣挨個地問，等問到這個女孩子，他就全明白了。女孩子總是沉不住氣，表情總能說明問題。她們意志薄弱，這一回她要挨揍了。貝基呀，貝基，你這一回在劫難逃。”湯姆又仔細琢磨了一會，然後想：“得，就這樣吧，你不是想看我的笑話嗎，那你就傻等着瞧吧，有你好受的。”
Tom s'ajuntà a la munió dels alumnes que feien aldarull a la part de fora. Al cap de pocs moments arribà el mestre, i l'escola va engolir-los. Tom no experimentava cap interès potent per sos estudis. Cada vegada que dava un cop d'ull pel costat de les noies, la cara de Becky el contorbava. Ben debatudes totes les coses, ell no volia apiadar-se'n, i, tanmateix, no pogué aconseguir altra cosa sinó romandre en blanc. No pogué fer-se'n una gaubança realment digna de aquest nom. Al cap de poc, hom arribà al descobriment del llibre de lectura, i el magí de Tom restà absolutament ocupat de sos propis afers per una estona. Becky es redreçà damunt la letargia del seu infortuni, i mostrà bell interès en el procediment penal. No esperava que Tom pogués eixir-se de son mal de cap negant d'haver escampat la tinta damunt el llibre; i ho encertava. La negativa, aparentment, no féu sinó empitjorar la cosa, pel que feia a Tom. Becky suposava que en fóra contenta d'això, i feia per manera de creure que n'era contenta; però trobà que no n'estava segura. En arribar la part agra del desenllaç, tingué un impuls d'aixecar-se i desemmascarar Alfred Temple; però féu un esforç i s'obligà a romandre quieta, perquè ella es deia, cor endins: -Ell dirà que jo he esquinçat la làmina, ben segur. No diré una paraula, ni que fos per salvar-li la vida!
湯姆跑到外面和那群嬉戲的同學們玩了不一會，老師就來上課了。湯姆並不十分想學習。他只要朝女生的那邊偷看上一眼，貝基的神情就會令他不安。他左思右想，就是不想同情她，但卻願意起點作用。他一點都激動不起來。湯姆很快發現了拼音課本上的墨跡，於是有一段時間，他一直不能自拔，老是想著自己的事，顯得鬱鬱不歡。貝基這下來了勁頭，對事態的發展表現出了強烈的興趣。她想湯姆不承認是自己弄髒了書，這也不能開脫他，她的預料果然不錯。結果湯姆反倒把事情給弄糟了。貝基想她會為此而感到確實高興，但卻吃不準。後來眼看著湯姆情形不妙時，她真想一古腦地站出來揭發那墨水是阿爾弗雷德·鄧波爾潑的。可她又竭力控制着，強迫自己保待沉默，因為她心裡想：“他會告發我，把我撕老師書的事說出去。我現在最好什麼也別說，不管他的死活。”
Tom va ésser fuetejat i tornà a son seient, no ben bé cortrencat, perquè se li acudí que era possible que ell, sense adonar-se'n, hagués capgirat la tinta damunt el llibre de lectura, en algun tomb d'avalot: ho havia negat per servar les formes i perquè era costum, i s'havia aferrat a la negativa per principi.
湯姆挨了鞭笞，回到座位上，但一點也不傷心。他想在和同學們的打閙中，他有可能不知不覺地把墨水瓶碰翻，弄髒自己的書。他否認是自己幹的，一來是為了走過場；二來也是慣例；另外死也不承認自己有錯，那是為了堅持原則。
Passà una hora sencera: el mestre seia pesant figues en la seva cadira reial; tot l'aire s'ensopia amb la bonior dels estudis. Al cap d'una estoneta el senyor Dobbins es redreçà, badallà, i després obrí el seu pupitre i abastà el seu llibre; però no semblava estar ben determinat a pendre'l o deixar-lo. La major part dels alumnes miraren en l'aire llangorosament; però entre ells n'hi havia dos que sotjaven els moviments del mestre, clavant-hi els ulls. El senyor Dobbins fullejà el llibre distretament per una estona, i després l'aixecà i s'aconductà en la seva cadira per llegir.
Tom pegà una mirada a Becky. Una vegada havia vist un conill percaçat i desemparat, amb una escopeta arran de son cap, que mirava com ella ho feia, ara. Tot seguit oblidà la seva batussa amb ella. Calia fer quelcom, de pressa! com un llampec! Però la mateixa imminència de la necessitat paralitzava la seva inventiva. Bé! Tenia una inspiració! Correria i arrabassaria el llibre, passaria la porta d'un salt, i cames ajudeu-me! Però la seva resolució vacil·là per un breu instant, i l'avinentesa fou perduda: el mestre havia obert el volum. Si li hagués tornat, a Tom, la perduda avinentesa! Ja era massa tard; no hi havia salvació per a Becky, ara, va dir-se. Al cap d'un instant el mestre confrontava l'escola. Tots els ulls s'acalaren davant la seva mirada; en ella hi havia quelcom que fins i tot a l'innocent trasbalsava de por. Hi va haver un silenci, durant el qual hom hauria pogut comptar fins a deu: el mestre amuntegava la seva ira. Després parlà:
-Qui ha esquinçat aquest llibre?
一個小時過去了，老師坐在他的座位上打盹，教室裡一片嗡嗡的讀書聲令人睏乏。漸漸地，杜賓斯先生挺直身子，打着哈欠，然後打開抽屜的鎖，可手伸出半截又停下來，猶豫不決。大多數學生都漫不經心地抬起頭看了一眼，但其中有兩個人特別關注老師的一舉一動。杜賓斯先生把手伸進抽屜隨便地摸了一會就拿出書，身體往椅子一靠看起來。湯姆瞥了貝基一眼。她就像一隻被獵人追捕的兔子，當獵槍瞄準它的頭部時，一副絶望無救的可憐相，他立刻忘掉了他們之間的爭吵。得採取行動，馬上就干，越快越好。常言說得好，急中生智，可湯姆這回卻束手無策，對，就這麼辦。他突然來了靈感：他要衝上去，一把從老師手裡搶過書，奪門而逃。可是他一走神，就這麼稍一猶豫的時候，老師翻開了書。湯姆坐失了良機，他十分後悔。這下完了，幹什麼也來不及了，想幫的忙也幫不上了。老師打開書後馬上面朝大家。見老師盯着他們，大家都低下了頭，就連沒有犯錯誤的同學也都嚇得不得了。大約有十秒鐘，教室裡一片寂靜。老師的氣是越來越大，他終於開了腔： “這書是誰撕的？”
Ni un so: hom hauria sentit caure una agulla. El silenci continuà: el mestre cercava en aquesta i aquella cara senyals de culpabilitat.
教室裡鴉雀無聲，靜的連根針掉到地上都能聽見。老師見無人應答，就挨個檢查，看到底是誰撕了書。
-Benjamí Rogers: heu esquinçat aquest llibre?
“本傑明·羅傑斯，書是你撕的嗎？”
Una negativa. Una altra pausa.
老師得到的是否定，他停了一會問道：
-Josep Harper: i vós?
“約瑟夫·哈帕，是你干的？”
Altra negativa. La inquietud de Tom es tornà més i més intensa sota la lenta tortura d'aquests procediments. El mestre donà una ullada a les files dels minyons, reflexionà una mica, i es girà a les noies:
約瑟夫否認是他干的。老師不急不忙地問了這個又問那個。湯姆越來越緊張，顯得煩躁不安。老師問完男生，稍加思索就轉向女生。
-Amy Lawrence?
“艾美·勞倫斯是你嗎？”
Una sacsejada de cap.
她同樣也搖了搖頭。
-Gràcia Miller?
“蘇珊·哈帕，是你干的嗎？”
El mateix senyal.
又是一個否認。
-Susan Harper: ho heu fet vós, això?
Altra negativa. La noia següent era Becky Thatcher. Tom tremolava de cap a peus, de l'excitació, i comprenent el desastre inevitable.
下一個就該問到貝基·撒切爾了。湯姆十分緊張，他意識到情況不妙，嚇得他從頭到腳全身發抖。
-Rebeca Thatcher...- (Tom donà una llambregada a son rostre: era blanc de terror.) -Heu esquinçat... No, mireu-me la cara.- (Les mans d'ella se aixecaren en una invocació.) -Heu esquinçat aquest llibre?
“瑞貝卡·撒切爾”（貝基的學名），”（湯姆向她臉上瞟了一眼，見她嚇得臉色蒼白）——“是你撕……不，看著我的眼睛。”（她承認地舉起手來）——“是你撕壞了這本書嗎？”
Un pensament es precipità com el llamp a través del cervell de Tom. Saltà damunt sos peus i cridà:
-Jo ho he fet!
這時，湯姆的腦海裡雷電般閃出一個念頭，他猛然起身，大聲說道：“是我干的！”
Tota l'escola mirà bocabadada, confosa, aquesta increïble follia. Tom romangué aturat un moment per aplegar les seves facultats disperses; i quan avançà per adreçar-se al càstig, la sorpresa, la gratitud, l'adoració que feren resplendir al seu damunt els ulls de la pobre Becky, semblaven paga abastament per cent fueteigs. Inspirat per la magnificència del seu acte, rebé sense un esgarip el fueteig més implacable que mai hagués administrat el senyor Dobbins i aiximateix rebé amb indiferència l'afegida crueltat d'una orde de romandre dues hores, després que l'escola fos aviada; perquè prou sabia qui havia d'esperar-se a fora fins que son captiveri fos acabat, sense comptar la tediosa estona com a temps perdut.
全班同學迷惑不解地盯着湯姆，覺得他行為愚蠢，令人不可思議。湯姆站了一會好像是在鎮定自己，然後走上前去接受懲罰。湯姆發現那個可憐的姑娘貝基眼裡先是流露出吃驚，然後是感激，最後是敬慕之情，他覺得為此就是挨上一百鞭也是值得的。湯姆也為自己的義舉感到臉上有光，因此在遭受杜賓斯先生有史以來最嚴酷的鞭笞時，他哼都沒哼一聲，另外放學後，他還得被罰站兩小時。對這一殘忍的做法，他也不在乎，因為他心裡有數，外面會有個人心甘情願地一直在等上他兩個小時。
Tom va colgar-se entre els llençols aquella nit, projectant una venjança contra Alfred Temple; perquè, avergonyida i penedida, Becky li havia fet una narració completa, sense oblidar la seva pròpia traidoria. Però fins i tot el daler de venjança hagué de cedir aviat a pensaments més gustosos, i a la fi va adormir-se amb les darreres paraules de Becky, somniosament penjades de la seva orella:
當天晚上，湯姆臨上床睡覺前合計着如何報復阿爾弗雷德·鄧波爾。貝基把自己的背叛以及潑墨水的事情全盤托出了。可是不久，湯姆的思緒轉到一些美滋滋的事情上。想著想著，湯姆耳邊朦朦朧朧地響起了貝基剛纔說過的一句話：
-Tom! Còm heu pogut ésser tan noble!
“湯姆，你思想怎麼會這樣高尚的呀！”就這樣，他終於進入了夢鄉。